Hypetros

Hypetros se constituye como un espacio para la actualidad y la opinión sobre la problemática de la vivienda en España

“No és cert que la llei hipotecària hagi passat els exàmens de constitucionalitat”

José Maria Fernández Seijo, el jutge que va aconseguir que el Tribunal Europeu de Justícia considerès “abusives” les clàusules hipotecàries espanyoles, va impartir el passat dilluns 8 d’abril la conferència “Llei Hipotecària, història d’una injustícia”. La jornada fou organitzada per la Fundació Cipriano Garcia, en el marc del cercle de debat ‘Els dilluns del Cipri’.

Fernández Seijo va enumerar les claus, al seu parer, perquè la reforma de la Llei Hipotecària fora efectiva- Àlex Raga

Fernández Seijo va enumerar les claus, al seu parer, perquè la reforma de la Llei Hipotecària fora efectiva- Àlex Raga

Vesteix elegant, es pentina amb la ratlla al mig i parla de vostè. L’estereotip ens portaria a pensar que es tracta d’un dels jutges de la conservadora Asociación Profesional de la Magistratura, però tothom al Saló d’Actes de la seu de Comissions Obreres de Catalunya sap a qui ha vingut a escoltar. José María Fernández Seijo –afiliat a l’associació progressista Jutges per la Democràcia–, l’incansable jutge que va aconseguir una sentència històrica del Tribunal Europeu de Justícia en base a la qual es poden aturar els desnonaments.

Més enllà de la protocol·lària presentació de Cristina Faciabén, –secretària de Socioeconomia de CCOO de Catalunya– i Rosa Sanz –directora de la Fundació Cipriano Garcia, organitzadora de la conferència– i els posteriors agraïments del ponent, Fernández Seijo aconsegueix gairebé des del primer instant que tothom centre la seua atenció en ell. “El que ha ocorregut a Espanya és una aberració”, etzibà el magistrat en referència a la Llei Hipotecària espanyola. Amb un estil seriós i irònic, el magistrat recomana “no enamorar-se dels legisladors”, ja que amb una legislació que substitueix el tradicional lloguer per la compra van convertir les hipoteques en un “instrument del capitalisme financer” en base a dos paradigmes que la crisi s’ha encarregat de desmuntar: el sòl mai no perdria valor i tard o d’hora assoliríem la plena ocupació.

“No és cert que la Llei Hipotecària hagi passat els exàmens de constitucionalitat”, va matisar Fernández Seijo. Amb més 250.000 desnonaments en el que portem de 2013, el precepte constitucional (“tots els espanyols tenen dret a una vivenda digna”) sembla completament fora de lloc. La indignació dels assistents va ser encara major quan va afirmar que l’actual Llei Hipotecària data de 1956 i no s’ha reformat gràcies a una prerrogativa constitucional que permetia la reforma progressiva de les lleis preconstitucionals. Però ni tan sols als anys boiants de la bombolla immobiliària, del miracle espanyol, el model hipotecari fou exportable. Segons Fernández Seijo: “Era un model atípic. No es va exportar perquè els processos d’execució eren massa severs”.

Perquè la Llei Hipotecària funcioni en defensa del consumidor, el magistrat apunta quatre eixos bàsics: tutela d’ofici (l’actuació d’ofici del jutjat quan s’interpreti indefensió del consumidor respecte de les hipoteques signades amb el banc), interpretació positiva de la justícia (front al dubte, el jutge ha de defensar la part més feble, és a dir, el consumidor), anticipació (si es veuen clàusules abusives a les hipoteques, actuar abans que es reclami l’actuació de la justícia) i dació en pagament; perquè “la pèrdua de la llar  no és indemnitzable econòmicament”, va sentenciar Fernández Seijo entre murmulls d’assentiment al públic.

Amb 250.000 desnonaments executats el 2013, 58.000 pendents i 198.000 en tràmit, la dació en pagament està legalitzada des de 2004 amb una sola excepció: sols es pot aplicar a les Societats Mercantils -la indignació entre el públic quasi que es podia notar físicament-. Aquest mecanisme, previst a la Llei d’Enjudiciament Processal, ha servit al SAREF (popularment conegut com banc dolent) per aplicar quites que es preveuen del 35% al 65% –segons dades del magistrat, ja que el propi SAREF no vol donar dades– a les entitats financeres.

Fernández Seijo va tancar una conferència amb la mateixa força i tranquil·litat que començava, una força donada per aquell qui és conscient d’estar al costat dels més febles: “Hi seré 10 anys més perquè aquest és el meu tren”. Els assistents, entre la indignació i la sensació d’haver après molt amb Fernández Seijo, marxaren també amb la sensació d’estar en el tren correcte.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

La gravació de la conferència sencera en aquest enllaç.

Àlex Raga Vàzquez

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Información

Esta entrada fue publicada en abril 14, 2013 por en Crónicas, Desahucio, Expertos, Legislación y etiquetada con , , , , .
A %d blogueros les gusta esto: