Hypetros

Hypetros se constituye como un espacio para la actualidad y la opinión sobre la problemática de la vivienda en España

La marea verda arriba a la seu del PP

El carrer Comte Urgell, prop de la Escola Industrial, es comença a tenyir de verd. La gent, curiosa, no pot evitar girar-se i intentar descobrir qui són aquelles persones que avancen amb decisió pel carrer a ritme de xiulet i càntics. A poc a poc, els veïns, convençuts pel “No nos mires, únete”, s’uneixen a la marxa i la marea verda es va fent més gran.

Uns manifestants protesten davant la seu del PP

Uns manifestants protesten davant la seu del PP. PRODUCCIÓN HYPETROS

Diversos polítics han acusat la PAH d’etarres, nazis i assetjadors, però quan una persona amb una mica de sentit comú observa els “actes vandàlics” que cometen, no pot evitar riure’s de les acusacions del PP. En un moment de la protesta, els manifestants criden “estas son nuestras armas” mentre aixequen les mans, en resposta a aquestes acusacions.

A les 18:27 la gent es concentra davant de la seu del PP, on hi ha totes les finestres tancades i no s’hi veu ni una ànima. Davant mateix, hi ha unes tanques i un furgó policial, per ordre directa de Ramon Espadaler, conseller d’Interior (“Allà on hi hagi un ‘escrache’, hi haurà els Mossos d’Esquadra”). Poc a poc els manifestants s’agrupen al bell mig de Comte Urgell -tallant, doncs, el carrer- on comença la protesta de veritat, mentre la Guàrdia Urbana desvia el tràfic cap al carrer Buenos Aires.

Com a contrapès als polítics que acusen de delinqüents violents als activistes de la PAH, els manifestants criden un fort “Ahí, enfrente, están los delincuentes” o “Estos de enfrente, roban a la gente” per deixar clar que si hi ha uns delinqüents, són els polítics del PP. Els bancs també són objecte de crítica: “El banco roba y el gobierno colabora.” Però la intenció de la concentració és intentar fer canviar d’opinió als polítics del PP, així que en diverses ocasions podem sentir el“PP, escucha aprueba la ILP

Després de molta estona de protesta incansable, de càntics reivindicatius, de braços alçant les pancartes sense pausa, la primera fase de la concentració es dona per acabada, i diversos activistes prenen la paraula per fer declaracions. Adrià Alemany declarava que no és veritat que hipotecar-se fos una veritable opció, perquè “des de l’estat se’ns deia que el millor que podíem fer era hipotecant-se.” En aquest sentit, Alemany denunciava: “Ells van liberalitzar el lloguer i van fer-ne un lloguer inestable, que sabies que al cap de cinc anys et farien fora i et podrien multiplicar la renda per deu.” A més, criticava que després de quatre anys d’haver interpel·lat a tothom s’hagin de sentir dir “que  som violents, que no som demòcrates.” Mentre la gent mostrava el seu acord, Alemany concloïa amb un “No tenen vergonya.”

En finalitzar la intervenció d’alguns dels portaveus, van prendre la paraula diferents afectats per la hipoteca, que van explicar el seu cas particular alhora que donaven ànims a totes les afectades i afectats per la hipoteca perquè seguissin lluitant. La Carmen, per exemple, va denunciar “la injustícia dels que no entren en les ajudes. Si tens un nen de tres anys sí que t’ajuden, però si en tens un de 4 no. Un de 4 anys ja es pot alimentar ell sol? Vergonya.” A més, va interpel·lar als polítics dient que la solució era molt fàcil, que la tenien a les seves mans: l’únic que havien de fer era “prémer el botó verd”, en referència al sentit de la votació de la ILP al Congrés dels Diputats.

Un altre dels afectats per la hipoteca que va prendre la paraula va ser el Jaime, qui admetia que “li encantaria poder pagar i no tenir cap problema” però “no és que no vulgui, és que no puc.” Una altra afectada per la hipoteca va posar èmfasi en què, per molt que diguin el contrari, la gent “no s’hipoteca per comprar mercedes ni por chalets, només per tenir una vivenda pels seus fills.”

Una de les últimes intervencions va ser la del Carlos, que després d’explicar el seu cas, va demanar un minut de silenci “per la gent que no ho ha pogut suportar.” Després d’una jornada de càntics, xiulets i crits, arribava la calma i el silenci, un dels moments més emotius que honoraven a les víctimes del sistema criminal que tantes i tants denunciaven al bell mig del carrer Comte Urgell.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Pau Garcia Garibaldi

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Información

Esta entrada fue publicada en abril 15, 2013 por en Actualidad, Barcelona, Crónicas y etiquetada con , , , .
A %d blogueros les gusta esto: