Hypetros

Hypetros se constituye como un espacio para la actualidad y la opinión sobre la problemática de la vivienda en España

“La PAH va saber avançar que l’habitatge esdevindria un problema amb la crisi”

David Cid és el coordinador de l’Àmbit de Moviments Socials d’Iniciativa per Catalunya-Verds. Barceloní de 33 anys, estudià la carrera de biologia a la universitat Pompeu Fabra i treballà després durant un any a una farmacèutica. Parlem amb ell a un bar de Via Laietana, després que assisteixi a la manifestació per l’educació i la sanitat públiques convocada ahir diumenge al migdia a Barcelona. Només començar, reconeix que prové d’una família “d’esquerres de tota la vida” i explica que els seus inicis en política es donaren a finals dels anys noranta; “una mica tard”, segons ell.

Els moviments antiglobalització, en auge en aquella època, provocaren les primeres passes del coordinador al món de la política, que combinà més endavant amb la militància a l’Associació d’Estudiants Progressistes (AEP). Fou quan el Partit Popular aconseguí majoria absoluta en l’àmbit estatal quan Cid prengué la decisió d’afiliar-se a ICV.

El 2004, ja endinsat i compromès amb l’activitat del partit, acceptà el càrrec de coordinador de Joves d’Esquerra Verda (JEV). Amb aquest rol assistí com a representant de les JEV a la Plataforma Aturem la Guerra, on conegué a més Joan Herrera, llavors coordinador de Moviments Socials d’ICV. En l’actualitat, David Cid desenvolupa aquest càrrec des que fou elegit a la novena Assemblea Nacional del partit, l’any 2008 a Sabadell.

El coordinador de Moviments Socials d'ICV va participar activament de la Plataforma Aturem la Guerra. Foto: Àlex Raga

El coordinador de Moviments Socials d’ICV va participar activament de la Plataforma Aturem la Guerra. Foto: Àlex Raga

Laura Guarda/Àlex Raga: Com ha canviat l’organització de l’Àmbit de Moviments Socials dins ICV?

David Cid: Ha canviat molt. A finals dels anys 90 i principi dels 2000 hi va haver molta moguda. Recordem el projecte 0’7% per a eradicar la fam o els moviments antiglobalització. A ICV també promoguérem aquesta línia i treballàvem amb un equip concret sobre Drets Humans, pacifisme i cooperació. Les mobilitzacions contra la guerra són també d’aquells anys (ell hi assisteix com a representant de Joves d’Esquerra Verda) i la Plataforma Aturem la Guerra en fou determinant. Cal recordar que funcionava de manera assembleària, encara que tothom sabia el barret que portava cadascú; la participació era a títol individual però la majoria d’assistents venia d’un partit o sindicat.

Amb el 15M tot això ha canviat. La participació als moviments socials ja no es pot canalitzar sols a través dels àmbits de treball o grups, sinó també a través de la participació de cada una de les persones que militen a ICV. Actualment la feina és realitzar un seguiment, treballar i animar la gent a participar; és necessari que els militants es consciencien que és tan important la feina duta a terme als àmbits de treball com la participació individual. Participar als moviments socials és una peça clau de la nostra articulació política.

El moviment 15M ha estat clau perquè la gent s’adoni de la importància de la participació individual als moviments socials

Tot i això, és cert que segueixen presents les dues vies de participació. Als moviments relacionats amb la sanitat o educació, per exemple, s’està treballant sobretot de manera individual, però a d’altres com la Iniciativa Legislativa Popular per la Renda Garantida de Ciutadania, funcionen a la manera tradicional: manem una persona a la coordinadora de la ILP i ens encarreguem que totes les agrupacions comptin amb plecs de signatures.

Sigui com sigui, cal reconèixer que el 15M ha estat clau perquè la gent s’adoni de la importància de la participació individual als moviments socials. És evident que la participació de la ciutadania ha canviat molt i ha estat en gran part a partir de l’impuls del 15M.

Porteu alguna campanya de conscienciació per tal d’animar a la participació als moviments socials?

Treballem molt a nivell de sensibilització. Constantment estem posant en marxa campanyes relacionades amb el que està passant a nivell social: polítiques alternatives a l’austeritat, a les retallades, campanyes pel sector educatiu, per la sanitat, per la RGC… Intentem donar-li potència no sols a les campanyes físiques, sinó també a les xarxes socials, donat que la quantitat de recursos de què disposem és limitada.

Aquests darrers dos mesos ens hem centrat molt en la X Assemblea Nacional d’Iniciativa, però ara engegarem una campanya específica per tal d’explicar els pressupostos alternatius als que previsiblement aprovaran Convergència i Unió i Esquerra Republicana per Catalunya, i pel canvi de polítiques no només a nivell català, sinó també espanyol i europeu.

Quina és la teva opinió sobre la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH)? Com en veus el seu desenvolupament i situació actual?

L’embrió de la PAH fou un moviment que va néixer a Catalunya vers els anys 2005 i 2006. V de Vivenda, liderat entre d’altres per Ada Colau, tenia molta força a Barcelona. Llavors el que denunciava, en plena bombolla immobiliària, era la dificultat sobretot de la gent jove per a accedir a l’habitatge. La problemàtica ara ha canviat: no sols és un problema l’accés –tot i que els preus de compra i lloguer estan baixant molt–, sinó la pèrdua de la casa. És un dels problemes que fa que la gent caigui en situacions de pobresa i exclusió social; i a banda és una situació injusta envers el sector financer que t’obliga a carregar un deute de per vida. Hi ha moltes persones actualment que tenen una hipoteca i estan perdent la casa.

També és cert que la PAH treballa molt la compra i hipoteca, però el que ens trobem, a més, són els llançaments que afecten als llogaters. Tot i que no hi hagi deute de per mig, és un àmbit que hauríem de començar a treballar.

Realment aquesta entitat ha fet una feina increïble. És un moviment molt arrelat socialment i a les classes populars. És pot afirmar que és el moviment que millor ha sabut canalitzar la participació de persones nouvingudes i probablement on hi participa una major diversitat de persones tant pel que fa a l’àmbit social com a la ideologia. No cal oblidar, a més, que la PAH es va avançar molt: quan el tema de la vivenda era una qüestió absolutament invisibilitzatada el 2010, saberen predir que esdevindria un greu problema amb la crisi.

Tot i que molts militants d’ICV participen a títol individual, la PAH és un moviment social amb dinàmica pròpia i s’ha de garantir la seva independència.

Iniciativa per Catalunya Verds recolza públicament a la PAH?

Intentem sempre respectar la seva independència. Dit això, sempre hem recolzat les propostes de la PAH. A més, el 2005 ja vam denunciar al Congrés, en mig de la bombolla immobiliària, que la dinàmica del sector conduiria a problemes.

Molts militants col·laboren a títol individual i sobretot ens vam implicar molt amb la ILP de la dació en pagament. Pel que fa als desnonaments, quan ens han demanat que estiguem, hem estat. Tot i que les cares conegudes del partit no hi participen, molts militants i regidors poc coneguts sí que hi són presents als desnonaments a títol individual, perquè entenem que és un moviment social amb dinàmica pròpia i s’ha de garantir la seva independència.

Què et semblen els escarnis com a eina de protesta?

Jo no hi he participat mai, encara que en una situació de desesperació com la que viuen moltes persones actualment, els justifico. A més, a la majoria dels que he vist no hi ha hagut cap agressió física o verbal contra les persones.

Ara bé, aquests escarnis s’han de produir amb un moviment al darrere molt important i tenint en compte la delicadesa del context. No justificaria aquesta forma de protesta per qualsevol tipus de mobilització. En aquest cas sí que està justificat perquè la llei és injusta i la UE s’ha mostrat públicament en contra de la llei hipotecària. A més, la llei contempla que les immobiliàries amb volums de vivendes molt més grans i en situació de concurs de creditors puguin arribar a acords amb les entitats bancàries per a posposar el deute, o fins i tot, cancel·lar-lo.

Quina sortida política ha donat ICV a les reclamacions dels moviments socials sobre la vivenda?

Una de les coses més positives del Govern d’Esquerres és que va legislar el Dret a l’Habitatge. Quan arribà ICV el 2003 s’establí per primera vegada una Conselleria de Medi Ambient i Habitatge. S’impulsà una política d’habitatge que tenia dues potes: per una part, intentar posar al mercat vivendes de protecció oficial -tant compra com lloguer, per incidir en els preus del mercat- i per altra donar sortida a una sèrie d’ajudes per l’accés a la vivenda, no només per la gent jove sinó en funció de la renda. 400.000 famílies van ser receptores d’ajudes per a pagar el lloguer.

Després es va fer la llei de Dret a l’Habitatge, en la qual es reivindicava l’ús social de la propietat. La llei va tenir un element molt polèmic: el lloguer forçós. Es podia forçar a persones jurídiques i individuals a situar els pisos buits al mercat. No es va arribar a aplicar mai entre d’altres coses perquè Esquerra i el PSC no la veien massa bé.

A més, hi ha haver una continuïtat en aquest sentit en les polítiques d’habitatge, però amb l’arribada de CiU a la Generalitat, molts d’aquests programes s’han anat eliminant i bona prova d’això és que les primeres lleis aprovades, les lleis Òmnibus, van modificar extensament la Llei del Dret a l’Habitatge, i concretament els lloguers forçosos, que foren eliminats.

Ara ha tornat a sortir a la llum perquè el que s’ha intentat fer a Andalusia es sembla bastant al que vam intentar fer aquí, tot i que sols centrat en persones jurídiques, pels bancs. Era molt difícil modificar des d’una comunitat autònoma la política estatal d’habitatge, però per primera vegada es van fer polítiques per a legislar aquest dret.

La PAH és el moviment que millor ha sabut canalitzar la participació de persones nouvingudes i on hi participa una major diversitat social i ideològica.

Quina perspectiva de futur aplicaries sobre la situació actual de la vivenda?

Una de les coses més positives és que valors que abans formaven part de la radicalitat, ara formen part de la centralitat social. Sense nosaltres [no sols ICV, sinó tots els moviments socials que han lluitat per una política de Dret a l’Habitatge] avui no ho serien.

Ara hem d’intentar que el programa de mínims que formula la PAH com la dació en pagament o els lloguers socials es puguin aconseguir, ja que serien un canvi substancial per a la vida de les persones. Hem de seguir lluitant des de tots els camps perquè hi hagi un canvi legislatiu. La PAH ha fet molt bona feina aturant més de 1.000 desnonaments arreu de l’Estat, però cal un canvi legislatiu. En vivenda està quasi tot inventat, és molt difícil seguir innovant en les fórmules de protesta social, però el debat avui és: Com ho fem per aconseguir canviar les coses perquè el programa de mínims es posi en marxa.

………………………………………………………………………………………………………………………

David Cid ha quedat per a dinar amb la família, de manera que l’entrevista quedarà aquí. S’ofereix a pagar però no el deixem. Es mostra encantat de tornar a col·laborar amb Hypetros i es depesdeix amb la mateixa gentilesa amb la què ens vam trobar. Fora de l’establiment, la manifestació s’ha disipat.Via Laietana queda buida de protestes i es restableix el trànsit. Els vianants reprenen amb normalitat passejada d’un diumenge qualsevol. El coordinador de Moviments Socials d’Iniciativa per Catalunya és un d’ells. Demà tornarà a la feina.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Per a més informació

Laura Guarda i Àlex Raga

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Información

Esta entrada fue publicada en abril 29, 2013 por en Entrevistas y etiquetada con , , , , , , .
A %d blogueros les gusta esto: